Estudis i projectes

Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya

La part gòtica de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya (BCIN) va ser obrada per Marc Safont entre els anys 1433 i 1434. En destaquen la façana i la volta de creueria d’estil gòtic flamíger. A la volta s’hi van incorporar tretze peces escultòriques – nou claus de volta i quatre mènsules – d’una gran qualitat tècnica i artística. El projecte executiu de conservació-restauració de l’interior de la capella, datat el novembre de 2019, ens va ser adjudicat pel Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal va ser realitzar un estudi per conèixer l’estat de conservació dels paraments de  pedra dels murs i de la volta i, a partir d’aquí, procedir a la redacció del pertinent projecte executiu de conservació-restauració dels mateixos. Es van dur a terme treballs de recerca històrica i assajos de neteja in situ. També es va realitzar una fotogrametria a partir d’un escàner 3D i de la presa de fotografies d’alta resolució. Igualment, es van realitzar fotografies amb llum ultraviolada. Tots aquests treballs, i encara d’altres, van servir per obtenir un coneixement precís de la configuració i de l’estat de l’obra, cosa que va ser fonamental per redactar un projecte d’intervenció, amb tractaments concrets i específics, per garantir la perdurabilitat de l’obra i millorar la seva percepció estètica.

Sostres enteixinats i mixtos de l’Ajuntament de Barcelona

El projecte de conservació-restauració afecta a 16 sostres de l’anomenat Edifici Vell de de la Casa de la Ciutat de Barcelona, seu de l’ajuntament. Es tracta de sostres fets amb materials diferents, tot i que els més nombrosos són de fusta. Alguns estan pintats i daurats. Abasten una dilatada cronologia que va des del segle XVI fins al segle XX. El treball ens va ser adjudicat per Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA), segons resolució de data 11 de juliol de 2018. La redacció del projecte va partir d’un estudi acurat de l’estat de conservació de cadascun dels sostres mitjançant la realització d’un treball de camp previ, el qual va incloure la realització de diverses cales prospectives i assajos de neteja.

Mausoleu de Bellpuig

El mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, una magnífica obra escultòrica renaixentista declarada monument nacional l’any 1925,  va ser realitzat a Nàpols per l’escultor Giovanni Merliano da Nola (1488-1588) amb marbre de Carrara. L’obra va ser transportada amb vaixell fins el port de Salou i, des d’aquí, es va traslladar al convent de Sant Bartomeu de Bellpuig, on va ser instal·lada. Amb la desamortització dels béns eclesiàstics del segle XIX, el convent va ser abandonat i el monument fou traslladat a l’església parroquial de Sant Nicolau, lloc on es troba actualment. Durant la Guerra Civil el sepulcre va ser parcialment destruït a causa de l’incendi de l’edifici i d’una posterior profanació de la urna. Finalitzat el conflicte, va ser restaurat per l’escultor madrileny Antonio Cruz Collado. La Generalitat de Catalunya va dur a terme intervencions de conservació-restauració durant els anys 1990 i 2001. El nostre treball ha consistit en realitzar un estudi per conèixer les característiques tècniques, històriques i de conservació del mausoleu, així com la redacció d’un projecte de conservació-restauració.

Retaule major de l’església del monestir de Poblet

El retaule major de l’església del monestir cistercenc de Santa Maria de Poblet és la primera gran obra renaixentista construïda a Catalunya. L’escultor Damià Forment (circa 1475-1540) va rebre l’encàrrec de Pere Caixal, abat del monestir, de fer “una gran obra al romano”. El retaule va ser realitzat entre els anys 1527 i 1529 amb l’ajut d’un ampli equip de col·laboradors. El retaule va ser elaborat amb alabastre procedent dels termes municipals de Sarral i d’Ollers. S’organitza sobre un únic pla vertical i s’estructura mitjançant la utilització d’elements –procedents de l’arquitectura clàssica– de tipus horitzontals (entaulaments) i verticals (lesenes i columnes). Aquest sistema comporta la formació de caselles i fornícules, que seran les encarregades de contenir alts relleus i escultures. El retaule és constituït, fonamentalment, per dos cossos: basament i cos principal. Disposa, a més, d’àtic i polseres.

La finalitat de l’actuació duta a terme per la nostra empresa entre els anys 2010 i 2011 era la realització de diverses tasques, les quals es van articular en funció de tres necessitats bàsiques: documentar, estudiar i executar una primera intervenció de conservació-restauració. Pel que toca als estudis històrics, tècnics i analítics, la finalitat era conèixer les particularitats que van determinar l’execució de l’obra i la seva evolució al llarg del temps. També calia estudiar el sistema constructiu del retaule i, per això, es va pensar que realitzar una prospecció amb georadar i mesurar la susceptibilitat magnètica de la superfície de l’obra podrien oferir dades interessants. Igualment, es va considerar necessària la caracterització de diverses mostres de materials per conèixer la seva naturalesa.

Finalment, també era un objectiu de la intervenció la realització de diversos treballs propis de l’àmbit de la conservació-restauració dels béns culturals, alguns dels quals era necessari realitzar-los amb una certa urgència. Així, es va considerar imprescindible actuar sobre els elements que mostressin problemes d’estabilitat física, amb probable perill de despreniment. També, realitzar una neteja preliminar en sec de la totalitat de l’obra i, finalment, efectuar diverses proves per determinar la idoneïtat dels tractaments que, en una segona fase, caldria realitzar (neteja, consolidació i reintegració).

Portalada monumental de la basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries

La portalada és una de les obres artístiques d’estil gòtic més rellevants de Catalunya i forma part d’un edifici que té la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional. Va ser construïda a inicis del segle XV a partir de la traça realitzada pel mestre d’obres Antoni Antigó. Les seves dimensions màximes són 14,75 m d’alçada per 13,50 m d’amplada. El projecte d’execució que vam redactar, datat el març de 2003, va ser encarregat pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El treball inclou estudis de caràcter documental i analític, i detalla els diversos tractaments de conservació-restauració que cal aplicar, especialment, per millorar la durabilitat dels materials que constitueixen el monument.